diumenge, 25 de novembre del 2007

Apunts del cap de setmana

Què es pot dir que avui no s'hagi dit ja. Simplement, va ser el millor de l'equip en l'estona que va jugar. Però em vull quedar amb la imatge de la celebració del seu gol, on es fon en una abraçada amb Henry. Crec, i sense exagerar, que és el moment més feliç d'Henry des de que va arribar. La generositat de l'assistència detalla molt bé la relació que crec que tenen ells dos. Simplement, mestre i deixeble. Es difícil de veure en el temps que corren, com un davanter que està negat de cara el gol i que ho viu amb neguit, que regali un gol. Tot el contrari li passa a Messi, un jugador que només trepitjar l'àrea només veu els tres pals. I el que moltes vegades és una virtut, en algunes ocasions es converteix en una creu. I es que si aixeques més el cap, ja sigui per associar-se o per assistir, més d'un company l'hi ho agrairia, sobretot Henry.

Destacar també el partit que s'ha marcat avui una altre jove que està vivint la temporada de la consolidació entre les estrelles. 25 punts (amb 5/6 en T2 i 12/12 en TL) i amb 4 assistències. I és que la Penya sap fer bé la feina. En la temporada, en que amb molta seguretat, serà la del comiat de la seva estrella (Rudy), està sent la del assentament definitiu de la que serà la nova pedra angular del club. I a més, al igual que Rudy, de la cantera i a cost zero. Ja en podrien apendre a la capital...

I parlant d'ex-estrelles de la capital, bon cap de setmana també per Navarro. On en l'últim partit contra Washington, va fer 28 punts i va donar 4 assistències en la victòria de Memphis. Un equip, o millor dit una franquícia, que no acaba d'anar del tot bé però on està demostrant que amb minuts i confiança pot ser un home important. I es que en els partits on ha jugat de titular (i per tant amb més minuts) ha fet uns números força bons (19.3 ppp, 3 rpp i 4 app).


Fonts: Eurosport, ACB i ESPN

dijous, 22 de novembre del 2007

Barça i Madrid es veuen les cares a Europa.

Avui torna la Eurolliga al Palau i que millor que un Barça-Madrid (20:45, La2) per iniciar aquest nou bloc. Pocs partits són comparables a un derbi i encara menys si és a nivell europeu. Els d'Ivanovic arriben amb una trajectoria força més irregular, amb 2 victòries i 2 derrotes, i en canvi els seus rivals arriben invictes i amb el dolç record de la seva última visita al Palau, en que van guanyar la lliga.

Amb la marxa de Navarro a la NBA, sembla que Lakovic hagi agafat el relleu com a màxima arma ofensiva de l'equip. Acompanyat per Kasun, on a Europa i amb minuts, ensenya aquell pivot dominant que ens van vendre en el seu moment. Per contra, destacar el poc protagonisme que està tenint Acker, el fitxatge que venia a Navarro com a estrella ofensiva, i que ja sigui perque va venir lesionat i li falta rodatge o perque no té la confiança del tècnic, de moment no està demostrant gran cosa.

Per la seva part, el Madrid és un equip fet, compacte i amb les idees molt clares. Com a referència exterior tenen a Bullock, Smith i Mumbru, tots amb llicència per tirar i a més a més, tant Smith com Mumbru ajuden en el rebot. I per dins, disposen de la variant de l'aler-pivot obert a la línia de 3 (Hervelle), del pivot lluitador (Reyes) i del pivot netament ofensiu (Papadopoulos). Això si, tant Hervelle com Reyes et garanteixen el rebot ofensiu i les segones oportunitats, factor que pot ser molt important en el partit d'avui.

En definitiva, un partit molt interessant el d'avui, en que el Barça si juga bastant més que el Madrid. No lo suficient perquè sigui un partit a vida o mort, però si que una nova derrota significa allunyar-se massa dels dos primers (Panathinaikos i Reial Madrid) i que, a més a més, van invictes.

Fonts: Eurolliga, ACB