Ara que s'acosta Sant Jordi, com de costum els diaris esportius aprofiten per treure al mercat els anomenats, llibres homenatges. En exclusiva, aquest bloc us presenta aquells que, desafortunadament, no sortiran a la venda:
dimecres, 16 d’abril del 2008
dissabte, 15 de març del 2008
Velles glòries, avui Thomas Christiansen
Nascut a Copenhague, de pare danés i mare espanyola, comença la seva carrera en les categories inferiors de varis clubs locals, on comença ja a cridar l'atenció de diversos clubs. El 1991, amb 18 anys, fitxa pel F.C. Barcelona. Però degut a la normativa dels estrangers, se li dona fitxa amb el filial que disputava la segona divisió. La seva explosió no arriba fins la temporada següent, encara en la segona divisió, quan Javier Clemente el convoca per jugar l'amistós Espanya-Mèxic. Es diu que se'l va convocar per evitar que en un futur pugues jugar amb la selecció danesa, ja que es considerava que tenia molt potencial. Amb això, un mes més tard es tornat a convocar i marca un gol amb la golejada davant de Lituania. Aquest fet, li fa tenir l'honor de ser l'únic jugador del Barça B que ha estat convocat amb l'absoluta i dels pocs que el van convocar quant jugava a la segona divisió.
Tot això va ajudar a fer córrer el run-run sobre si tenia lloc en el primer equip. Es va pendre la decisió de cedir-lo al mercat d'hivern a algun equip de primera per veure com li anava. I el Sporting de Gijón va ser l'afortunat. Amb els asturians va jugar 10 partits marcant 4 gols. No estava malament per una jove promesa. Però al tornar a Barcelona, continuava sense lloc en el primer equip. Així doncs un altre cop al filial i per Nadal una altre cessió. Aquest cop a Pamplona, jugant 14 partits i marcant només 1 gol. Números insuficients per evitar el descens de categoria. I tornem-hi, però aquest cop amb una cessió des de un bon començament i al Racing de Santander. Però no va aconseguir la titularitat, jugant 15 partits i anotant 1 gol.
Al final de l'estiu, torna cap a Barcelona i veient com havien anat les dos últimes cessions i que el jugador no progressava adequadament, se'l va traspassar en el mercat d'hivern al Real Oviedo. Acaba aixì la seva etapa blaugrana, desprès de 4 anys i sense haver debutat a primera amb el primer equip. A Oviedo s'hi està tres anys, completant una bona primera temporada, però a partir de la segona per la titularitat i es moltes vegades suplent. Tot just començar la seva tercera temporada i en ple més d'Octubre, fitxa pel Villareal que jugava a segona. Completa una bona temporada, sent un dels responsables del seu ascens de categoria. Un altre cop a primera, un altre cop suplent i un altre cop que no pot evitar el descens. Aquesta seria la seva última temporada a la màxima categoria.
En l'estiu del 1999, abandona el Villareal i, amb sorpresa, fitxa per un equip de la segona b, el Terrassa. Però a mitat de temporada, abandona l'equip i fitxa pel Panionios de la primera divisió grega. Acaba la temporada sense pena ni glòria i decideix tornar al seu país d'origen. L'Estiu del 2000, fitxa pel modest Herfølge BK i ajuda a aconseguir el títol de lliga.
Aquest fet, rellança la seva carrera i el gener del 2001 fitxa pel modest VfL Bochum d'alemania. No obstant, en la primera temporada, perd la categoria. Però en la següent, esdevé peça important amb l'ascens al marcar 17 gols. Ja en la primera divisió aconsegueix el seu millor registre golejador amb 21 gols, que li serveixen per compartir el trofeu de màxim golejador juntament amb el brasiler del Bayern Elber. La seva excel·lent actuació li serveix per fitxar en un equip més potent, el Hannover 96 a canvi de 2,5 milions de €. Però torna a tenir mala sort amb les lesions i després d'operar-se per una lesió en el turmell i d'haver-se trencat dos cops la tíbia, anuncia la seva retirada. Així doncs, es s'acomiada de Alemania després d'haver jugat en ella 131 partits amb 51 gols. Sense dubte el país on millor rendiment ha donat.
En l'actualitat, però, encara se'l pot veure golejant en els terrenys de joc. Això si, de dimensions inferiors que un camp de futbol normal i en una lliga de futbol indoor que engloba els equips espanyols que hagin guanyat algun títol de lliga. És el màxim golejador del Barça on comparteix equip amb altres velles glòries com Busquets, Milla, Sergi, Luis Enrique, etc.
Tot això va ajudar a fer córrer el run-run sobre si tenia lloc en el primer equip. Es va pendre la decisió de cedir-lo al mercat d'hivern a algun equip de primera per veure com li anava. I el Sporting de Gijón va ser l'afortunat. Amb els asturians va jugar 10 partits marcant 4 gols. No estava malament per una jove promesa. Però al tornar a Barcelona, continuava sense lloc en el primer equip. Així doncs un altre cop al filial i per Nadal una altre cessió. Aquest cop a Pamplona, jugant 14 partits i marcant només 1 gol. Números insuficients per evitar el descens de categoria. I tornem-hi, però aquest cop amb una cessió des de un bon començament i al Racing de Santander. Però no va aconseguir la titularitat, jugant 15 partits i anotant 1 gol.
Al final de l'estiu, torna cap a Barcelona i veient com havien anat les dos últimes cessions i que el jugador no progressava adequadament, se'l va traspassar en el mercat d'hivern al Real Oviedo. Acaba aixì la seva etapa blaugrana, desprès de 4 anys i sense haver debutat a primera amb el primer equip. A Oviedo s'hi està tres anys, completant una bona primera temporada, però a partir de la segona per la titularitat i es moltes vegades suplent. Tot just començar la seva tercera temporada i en ple més d'Octubre, fitxa pel Villareal que jugava a segona. Completa una bona temporada, sent un dels responsables del seu ascens de categoria. Un altre cop a primera, un altre cop suplent i un altre cop que no pot evitar el descens. Aquesta seria la seva última temporada a la màxima categoria.
En l'estiu del 1999, abandona el Villareal i, amb sorpresa, fitxa per un equip de la segona b, el Terrassa. Però a mitat de temporada, abandona l'equip i fitxa pel Panionios de la primera divisió grega. Acaba la temporada sense pena ni glòria i decideix tornar al seu país d'origen. L'Estiu del 2000, fitxa pel modest Herfølge BK i ajuda a aconseguir el títol de lliga.
Aquest fet, rellança la seva carrera i el gener del 2001 fitxa pel modest VfL Bochum d'alemania. No obstant, en la primera temporada, perd la categoria. Però en la següent, esdevé peça important amb l'ascens al marcar 17 gols. Ja en la primera divisió aconsegueix el seu millor registre golejador amb 21 gols, que li serveixen per compartir el trofeu de màxim golejador juntament amb el brasiler del Bayern Elber. La seva excel·lent actuació li serveix per fitxar en un equip més potent, el Hannover 96 a canvi de 2,5 milions de €. Però torna a tenir mala sort amb les lesions i després d'operar-se per una lesió en el turmell i d'haver-se trencat dos cops la tíbia, anuncia la seva retirada. Així doncs, es s'acomiada de Alemania després d'haver jugat en ella 131 partits amb 51 gols. Sense dubte el país on millor rendiment ha donat.
En l'actualitat, però, encara se'l pot veure golejant en els terrenys de joc. Això si, de dimensions inferiors que un camp de futbol normal i en una lliga de futbol indoor que engloba els equips espanyols que hagin guanyat algun títol de lliga. És el màxim golejador del Barça on comparteix equip amb altres velles glòries com Busquets, Milla, Sergi, Luis Enrique, etc.
Fonts: 1, 2, 3 i 4
dijous, 6 de març del 2008
dilluns, 3 de març del 2008
Velles glòries
Després d'uns dies de reflexió, continuo aquest bloc amb una secció que feia temps que volia començar. No és altre que, tal i com indica el títol, un recordatori per aquelles velles glòries que han vestit la camiseta blaugrana. Per fer-ho, m’ajudaré d’un col•leccionable que vaig trobar per casa i que donaven amb el diari. És un recopilatori de col•leccions de cromos de tots els anys, des de la fundació del club fins a la temporada del centenari.
Comencem doncs. Qui millor per fer-ho que el gran Goran Vucevic. La gran esperança croata va arribar a l’estiu del 92 i desprès d’haver pagat uns 70 milions al Hadjuk Split. Habitualment es convocat amb el Barça B, que en aquells temps jugava a la segona divisió. Això si el Cruyff li permetia, ja que en alguna ocasió, el va fer baixar de l’autocar quant estava apunt de marxar amb el filial a jugar un partit. Tot i això, en la mateixa temporada arriba a disputar dos partits amb el primer equip. Però no són mèrits suficients per quedar-se i encadena dues cessions, a Mérida i ,al seu club d’origen, a l’Hadjuk Split. No cal dir que sense pena ni glòria, retorna a Barcelona. Però un altre cop, la mala sort el persegueix. El jugador pateix un accident que l’impedeix entrar en l’operació per abaratir el fitxatge d’en Vitor Baia. Un altre cop el somni trencat i a tornar a començar. Amb 25 anys i amb contracte que el lliga a Barcelona fins el 2000, el jugador es recupera al mini estadi esperant que el club l’hi ofereixi una fitxa, ja sigui en el primer equip o en el filial.
A partir d’aquí, es perd la pista, fins a la temporada 97/98 quant fitxa pel FC Köln alemany, on si està dues temporades sense gaire fortuna. Sembla ser que s’acaba retirant a alemanya, fart de tantes lesions. En l’actualitat forma part del cos tècnic de l’Hadjuk Split.
Doncs fins aquí, la primera entrega. Si voleu saber d’alguna vella glòria en especial, m’ho feu saber. Sinó aniré tirant de la col•lecció.
Comencem doncs. Qui millor per fer-ho que el gran Goran Vucevic. La gran esperança croata va arribar a l’estiu del 92 i desprès d’haver pagat uns 70 milions al Hadjuk Split. Habitualment es convocat amb el Barça B, que en aquells temps jugava a la segona divisió. Això si el Cruyff li permetia, ja que en alguna ocasió, el va fer baixar de l’autocar quant estava apunt de marxar amb el filial a jugar un partit. Tot i això, en la mateixa temporada arriba a disputar dos partits amb el primer equip. Però no són mèrits suficients per quedar-se i encadena dues cessions, a Mérida i ,al seu club d’origen, a l’Hadjuk Split. No cal dir que sense pena ni glòria, retorna a Barcelona. Però un altre cop, la mala sort el persegueix. El jugador pateix un accident que l’impedeix entrar en l’operació per abaratir el fitxatge d’en Vitor Baia. Un altre cop el somni trencat i a tornar a començar. Amb 25 anys i amb contracte que el lliga a Barcelona fins el 2000, el jugador es recupera al mini estadi esperant que el club l’hi ofereixi una fitxa, ja sigui en el primer equip o en el filial.
A partir d’aquí, es perd la pista, fins a la temporada 97/98 quant fitxa pel FC Köln alemany, on si està dues temporades sense gaire fortuna. Sembla ser que s’acaba retirant a alemanya, fart de tantes lesions. En l’actualitat forma part del cos tècnic de l’Hadjuk Split.
Doncs fins aquí, la primera entrega. Si voleu saber d’alguna vella glòria en especial, m’ho feu saber. Sinó aniré tirant de la col•lecció.
Fonts: 1, 2 i 3
dijous, 14 de febrer del 2008
Fi a l'etapa duskoniana al Palau.
Doncs si, avui dijous el club ha comunicat a Dusko Ivanovic que ja no compten amb ell. Un entrenador que en tres anys només ha pogut guanyar la Copa del Rei de l'any passat tot i disposar d'un pressupost més que generós per fer i desfer tant com vulgués. Un entrenador que mai s'ha guanyat l'estima del Palau i que sempre s'ha hagut de sentir qüestionat. Un entrenador que se la fet responsable de la marxa de Navarro a la NBA i de no saber veure el potencial de Marc Gasol. Un entrenador amb manies, com per exemple, no utilitzar mai una zona en defensa, i sobretot amb la ben guanyada fama de ser un tipus dur i molt exigent amb els seus homes, fins al punt que alguns dels seus exjugadors no el volen veure ni en pintura. Un entrenador, però, que molts que l'han tractat directament en parlen maravelles del seu tracte personal.
Sincerament, crec que la banqueta del Barça li ha vingut gran desde el primer dia. Una banqueta d'on no s'ha sapigut adaptar a les exigències d'una afició com la del Palau, que a més a més veia, amb certa enveja, com els dos rivals més emblemàtics (Madrid i Penya) aconseguien éxits. L'un amb un entrenador català i construint un bloc sòlid de jugadors i l'altre amb un entrenador tan enyorat com odiat al Palau com és l'Aíto i amb una clara aposta per els jugadors de la cantera.
Soposo que també deu haver tingut la seva importància el cas Navarro. Primer, perquè les males llengües diuen que Navarro va decidir marxar a la NBA tip dels entrenaments made in Dusko (tot i no ser la única causa). I Segon perquè no ha sapigut treure tot el rendiment dels seus teòrics substituts (Acker i Ilyasova), com tampoc d'altres fitxatges com Vujanic, Vazquez, Kasun, Zizic, Ukic,... Com també hi ha ajudat el cas Marc Gasol, un jugador que, potser si que va observar tot el potencial que tenia, però que mai va utilitzar. I com era d'esperar, i desprès d'una exitosa cessió al Girona, el jugador va fer el possible per no tornar a Barcelona
Alguns podriem pensar que la desició ha arribat massa tard i que ja s'hauria d'haver pres molt abans. Sento no compartir-la del tot. S'havia de fer ara? Em sembla que quant un equip està a menys de 12h d'iniciar una competició tan important com és el Top16 no és el moment més oportú. La desició és inoportuna, i més quant l'equip encara pot donar molta guerra (perque té plantilla per fer-ho) i s'esta jugant passar del Top16 i classificar-se, en una bona posició, per els playoffs i per l'Eurolliga de l'any que bé. Però que es podia esperar d'un president que sembla tenir pànic del Palau? Doncs això, una mesura populista que arriba tard.
El seu substitut serà en Xavier Pascual, que fins ara era el seu segon entrenador. Veurem com li va i si li deixen acabar la temporada o bé és un entrenador pont fins que en vingui un altre. Si avui heu de fer alguna aposta, feu-la en la victòria d'avui davant l'Unicaja. I a més de pallissa. Segur que més d'un jugador avui s'ha sentit alleujat...
Sincerament, crec que la banqueta del Barça li ha vingut gran desde el primer dia. Una banqueta d'on no s'ha sapigut adaptar a les exigències d'una afició com la del Palau, que a més a més veia, amb certa enveja, com els dos rivals més emblemàtics (Madrid i Penya) aconseguien éxits. L'un amb un entrenador català i construint un bloc sòlid de jugadors i l'altre amb un entrenador tan enyorat com odiat al Palau com és l'Aíto i amb una clara aposta per els jugadors de la cantera.
Soposo que també deu haver tingut la seva importància el cas Navarro. Primer, perquè les males llengües diuen que Navarro va decidir marxar a la NBA tip dels entrenaments made in Dusko (tot i no ser la única causa). I Segon perquè no ha sapigut treure tot el rendiment dels seus teòrics substituts (Acker i Ilyasova), com tampoc d'altres fitxatges com Vujanic, Vazquez, Kasun, Zizic, Ukic,... Com també hi ha ajudat el cas Marc Gasol, un jugador que, potser si que va observar tot el potencial que tenia, però que mai va utilitzar. I com era d'esperar, i desprès d'una exitosa cessió al Girona, el jugador va fer el possible per no tornar a Barcelona
Alguns podriem pensar que la desició ha arribat massa tard i que ja s'hauria d'haver pres molt abans. Sento no compartir-la del tot. S'havia de fer ara? Em sembla que quant un equip està a menys de 12h d'iniciar una competició tan important com és el Top16 no és el moment més oportú. La desició és inoportuna, i més quant l'equip encara pot donar molta guerra (perque té plantilla per fer-ho) i s'esta jugant passar del Top16 i classificar-se, en una bona posició, per els playoffs i per l'Eurolliga de l'any que bé. Però que es podia esperar d'un president que sembla tenir pànic del Palau? Doncs això, una mesura populista que arriba tard.
El seu substitut serà en Xavier Pascual, que fins ara era el seu segon entrenador. Veurem com li va i si li deixen acabar la temporada o bé és un entrenador pont fins que en vingui un altre. Si avui heu de fer alguna aposta, feu-la en la victòria d'avui davant l'Unicaja. I a més de pallissa. Segur que més d'un jugador avui s'ha sentit alleujat...
dilluns, 4 de febrer del 2008
Cronologia d'una setmana
Dilluns 28 Gener: "Esta hecho"
Dimarts 29 Gener: "Semos los mejores"
Dimecres 30 Gener: "También campeonamos en Uropa"
Diumenge 03 Febrer: "Cura de humildad, per qui?"
Dilluns 04 Febrer: "No diguis blat..."
diumenge, 3 de febrer del 2008
Copa del Rei - Vitòria'08
D’aquí a uns dies comença una de les competicions més esperades dins el món del basquet: la Copa del Rei.
AXA FC Barcelona:
Punts forts:
Si el base/escolta eslovè Jaka Lakovic està bé, el Barça té molts números d’estar bé. Ha agafat clarament el relleu de Navarro i s’ha erigit clarament com el líder de l’equip. Capaç d’estar 3 quarts desaparegut i en l’últim quart anotar 10-12 punts que portin l’equip cap a la victòria.
L’estat de gràcia en que sembla viure Roger Grimau. Fins fa poc, un secundari que sortia a aportar defensa i intensitat, però que a més aquesta temporada s’ha destapat en l’aspecte anotador. Un altre secundari de luxe podria ser Jordi Trias que l’any passat, a part d’emportar-se la Copa cap a Barcelona, ja es va emportar el títol de MVP de la competició.
Punts dèbils:
La irregularitat. Capaç de lo millor i lo pitjor en un mateix partit. Capaç de permetre que el rival anoti 30 punts en un quart, com en el següent deixar-lo amb només 6 punts. Amb una competició tan incerta et podria ajudar, però també condemnar-te un partit a la derrota i tornar cap a casa.
Els dos fitxatges estrella (Acker i Ilyasova) no acaben de jugar amb certa regularitat i es difícil veure’ls rendir a un nivell acceptable durant tres partits seguits.
Previsió:
No passar a semifinals es podria considerar un fracàs. A partir d’aquí es podria trobar amb l’equip local (el TAU) cosa que li complicaria encara més el pas a la final.
DKV Joventut:
Punts forts:
R & R. La doble R (Rudy i Ricky) es se’ns dubte la seva millor arma. Sobretot Rudy. Dificilíssim parar un jugador capaç d’anotar de tres, d’anotar amb penetracions, d’anotar a dins i fora, etc. I Ricky et pot decidir un partit a partir d’una espurna.
El sistema de joc d’Aito, amb continus canvis fet que dosificar molt bé els seus jugadors i que permet mantenir la intensitat dins la pista. Això se’ns dubte podria anar molt bé en una competició on es poden jugar 3 partits en ¾ dies.
Punts dèbils:
El mal moment en que es troba un puntal de l’equip com el txec Barton. La Penya necessita dels seus punts i dels seus triples per tenir més opcions d’arribar lluny.
Previsió:
No hauria de tenir problemes per arribar a semifinals i a partir d’aquí segurament es trobaria amb el Madrid, assegurant un duel intens.
Akasvayu Girona:
Punts forts:
Mar Gasol. No descobreixo la sopa d’all si afirmo que les opcions de passar ronda per l’equip gironí passen per les mans de Gasol. A partir d’aquí, l’experiència del vetarà McDonald, la intensitat i agressivitat de Sada i els punts de San Emeterio són vitals pel Girona.
Punts dèbils:
La marxa fa uns dies del pivot Vroman deixen massa sol a Gasol en l’anotació interior. I a més, si li sumem la poca banqueta té, encara es fa més difícil pensar en cotes més altes.
Previsió:
Em sorprendria que superessin la primera eliminatòria. Tot i que en una competició així, sempre hi han sorpreses.
Dijous, 7 de febrer
C: TAU Cerámica - Unicaja (19.00h., FORTA)
B: iurbentia Bilbao Basket - AXA FC Barcelona (21.30h., TVE)
Divendres, 8 de febrer
A: DKV Joventut - Pamesa Valencia (17.45h., FORTA)
D: Real Madrid - Akasvayu Girona (20.00h., TVE)
Dissabte, 9 de febrer
Semifinal C-B (17.30h., FORTA)
Semifinal A-D (20.00h., TVE)
Diumenge, 10 de febrer
Final (18.00h., TVE)
AXA FC Barcelona:
Punts forts:
Si el base/escolta eslovè Jaka Lakovic està bé, el Barça té molts números d’estar bé. Ha agafat clarament el relleu de Navarro i s’ha erigit clarament com el líder de l’equip. Capaç d’estar 3 quarts desaparegut i en l’últim quart anotar 10-12 punts que portin l’equip cap a la victòria.
L’estat de gràcia en que sembla viure Roger Grimau. Fins fa poc, un secundari que sortia a aportar defensa i intensitat, però que a més aquesta temporada s’ha destapat en l’aspecte anotador. Un altre secundari de luxe podria ser Jordi Trias que l’any passat, a part d’emportar-se la Copa cap a Barcelona, ja es va emportar el títol de MVP de la competició.
Punts dèbils:
La irregularitat. Capaç de lo millor i lo pitjor en un mateix partit. Capaç de permetre que el rival anoti 30 punts en un quart, com en el següent deixar-lo amb només 6 punts. Amb una competició tan incerta et podria ajudar, però també condemnar-te un partit a la derrota i tornar cap a casa.
Els dos fitxatges estrella (Acker i Ilyasova) no acaben de jugar amb certa regularitat i es difícil veure’ls rendir a un nivell acceptable durant tres partits seguits.
Previsió:
No passar a semifinals es podria considerar un fracàs. A partir d’aquí es podria trobar amb l’equip local (el TAU) cosa que li complicaria encara més el pas a la final.
DKV Joventut:
Punts forts:
R & R. La doble R (Rudy i Ricky) es se’ns dubte la seva millor arma. Sobretot Rudy. Dificilíssim parar un jugador capaç d’anotar de tres, d’anotar amb penetracions, d’anotar a dins i fora, etc. I Ricky et pot decidir un partit a partir d’una espurna.
El sistema de joc d’Aito, amb continus canvis fet que dosificar molt bé els seus jugadors i que permet mantenir la intensitat dins la pista. Això se’ns dubte podria anar molt bé en una competició on es poden jugar 3 partits en ¾ dies.
Punts dèbils:
El mal moment en que es troba un puntal de l’equip com el txec Barton. La Penya necessita dels seus punts i dels seus triples per tenir més opcions d’arribar lluny.
Previsió:
No hauria de tenir problemes per arribar a semifinals i a partir d’aquí segurament es trobaria amb el Madrid, assegurant un duel intens.
Akasvayu Girona:
Punts forts:
Mar Gasol. No descobreixo la sopa d’all si afirmo que les opcions de passar ronda per l’equip gironí passen per les mans de Gasol. A partir d’aquí, l’experiència del vetarà McDonald, la intensitat i agressivitat de Sada i els punts de San Emeterio són vitals pel Girona.
Punts dèbils:
La marxa fa uns dies del pivot Vroman deixen massa sol a Gasol en l’anotació interior. I a més, si li sumem la poca banqueta té, encara es fa més difícil pensar en cotes més altes.
Previsió:
Em sorprendria que superessin la primera eliminatòria. Tot i que en una competició així, sempre hi han sorpreses.
Dijous, 7 de febrer
C: TAU Cerámica - Unicaja (19.00h., FORTA)
B: iurbentia Bilbao Basket - AXA FC Barcelona (21.30h., TVE)
Divendres, 8 de febrer
A: DKV Joventut - Pamesa Valencia (17.45h., FORTA)
D: Real Madrid - Akasvayu Girona (20.00h., TVE)
Dissabte, 9 de febrer
Semifinal C-B (17.30h., FORTA)
Semifinal A-D (20.00h., TVE)
Diumenge, 10 de febrer
Final (18.00h., TVE)
divendres, 1 de febrer del 2008
Semifinals - Copa del Rei
De les tres possibilitats, ens ha tocat la que menys m'agradava. Ens ha tocat un gran en crisi, amb un caos institucional i esportiu de dimensions bibliques comparable amb l'última era Gaspart. Un equip però que té a files a jugadors com Villa, Silva o Joaquín, capaços de fer un golet i tancar-se per passar l'eliminatoria. Un equip que ara mateix és tota una incògnita saber com estarà d'aqui a unes setmanes, si acabarà de petar del tot o si reviurà de les seves cendres. Un equip que es possible que en la eliminatòria ja sàpiga que la seva única manera de classificar-se per Europa sigui guanyant la Copa del Rei i que anirà a totes.
Per altre banda, Rijkaard ja sap el que es guanyar-l'hi una eliminatòria a doble partit a Koeman. Aquesta va ser el quarts de final de la Champions 05/06 amb el Benfica i en aquell cas, es va acabar passant i guanyant la competició.
A destacar també que la volta és el 19 de Març a Mestalla, en plenes falles de València. Segons com sigui el resultat, els jugadors podrien anar de festa per la capital del Turia o bé ser protagonistes directes de la festa en forma de ninot.
Per altre banda, Rijkaard ja sap el que es guanyar-l'hi una eliminatòria a doble partit a Koeman. Aquesta va ser el quarts de final de la Champions 05/06 amb el Benfica i en aquell cas, es va acabar passant i guanyant la competició.
A destacar també que la volta és el 19 de Març a Mestalla, en plenes falles de València. Segons com sigui el resultat, els jugadors podrien anar de festa per la capital del Turia o bé ser protagonistes directes de la festa en forma de ninot.
diumenge, 20 de gener del 2008
La maldició de les natilles, repetim?
Parlant amb un comentarista d'aquest bloc, va sortir en la conversa la llegenda de les Natilles, aquella que per la qual, qui surtia anunciant per la TV una famosa marca de natilles quedaria automaticament gafat i/o la seva carrera inicia un verteginós declivi. Un llegenda que com totes, té poc de cert i molt de imaginació. O no...
Tot sembla indica que hi ha un anunci inicial amb Hristo Stoichkov i Míchel com a protagonistes. No he pogut trobar res que ho certifiqui, però tots sabem com van acabar: el primer, va fracassar a Itàlia i va tornar a Barcelona on no va a tornar a ser el que era i el segon va marxar a Mèxic buscant una segona joventut.
1997: Caminero i Sergi Bruguera. Els anys 90 pintaven molt bé pel Caminero, després de fer un bon mundial a EUA'94 i de guanyar la Lliga i la Copa al 1996, però a partir de llavors el seu rendiment cau en picat, no tornar a la selecció i retorna a un Valladolid per acabar baixant a segona. En Bruguera també va començar bé els 90, guanyant dos cops el Roland Garros (93 i 94) i amb una plata a Atenas'96, però el 1997 també va ser el començament del declivi, perdent la final a París al meteix any i caient sense fi en el ranking ATP.
1998: Alex Crivillé i Alfonso Pérez. El pilot català ha sigut un dels pocs que ha estat apunt de superar la maldició, tot i que va acabar 3er al 98, el 99 va guanyar el campionat de 500cc, però a partir d'aqui, només va guanyar una sola cursa i dos podis en dos anys, per acabar retirant-se del món de les motos després de patir varis atacs d'epilepsia. El davanter madrileny tampoc va córrer millor sort, després d'un inici irregular amb el Madrid, el 1995 fitxa per el Betis on aconsegueix jugar amb regularitat menys, a veure si ho endevineu, la temporada 1998/99. El 2000 fitxa pel FC Barcelona on passa sense pena ni glòria. Fins i tot, s'apunta a l'aventura jugant com a cedit un any a França, per tornar al Betis on es retira definitivament. Això si, l'estadi de Getafe porta el seu nom.
1999: Gerard i Morientes. En Gerard, desprès de una exitosa cessió al Alavés, completa una bona temporada 99/00 al València, per retornar sense éxit al FC Barcelona. Entre festes i lesions, no es fa un lloc en l'equip i 5 temporades més tard fitxa pel Mónaco on tampoc rendeix. Actualment forma part de la plantilla del Recreativo. Morientes s'ha resistit a caure, i tot i un excel·lent any a Mónaco, no es va poder treure l'etiqueta de suplent al Madrid i per Liverpool va passar sense pena ni glòria. Apura els últims gols, en un equip en crisi.
2000: Figo i Guardiola. El portugués cambia d'equip el mateix any, creant un trauma a un club i a una afició que trigaria a superar. Tot i que aconsegueix títols, el 2004 perd la final de l'Eurocopa davant tota una potència com Grècia. Durant l'estiu del 2000, Guardiola pateix una greu lesió que l'aparta dels terrenys de joc durant mesos. Un any després, deixa el FCB per provar fortuna a Itàlia, concretament al modest Brescia, on després d'un bon any, fitxa per la Roma de Capello. A la capital italiana, l'entrenador no compte amb ell i torna al Brescia. Durant el 2001, es acusat de dopatge, motiu pel qual es sancionat amb 4 mesos de suspensió (actualment està absol).
2001: Casillas, Ferrero i Luis Enrique. Casillas és l'excepció que confirma la regla, tot i que l'any de l'anunci va ser el que menys va jugar, sent moltes vegades suplent. Com així va ser en la final de la Champions d'aquell any. Ferrero, tot i guanyar el seu únic Grand Slam a Roland Garrod el 2003 i tenir un prometador futur per endavant, les danone han pogut amb ell. El 2001 tampoc va ser un gran any per Luis Enrique, es va lesionar i es va perdre varies jornades.
2002: Casillas, Xavi i Llacer. El de Terrassa, tot i ser titular indiscutible ha de carregar amb el fet que, segurament, el títol més important que ha guanyat, ho va fer estant lesionat bona part de la temporada i assegurant les males llengues que amb ell a la graderia, l'equip jugava millor. Tot i no ser esportista, Àngel Llacer tampoc es salva. I es que, després de deixar l'academia de OT, tampoc se la vist molt. Inclòs un programa que va fracassar i que feia per la Sexta.
2006: Ronaldinho. L'últim cas, el brasiler no va fer cas de les advertències anteriors i desde que va fer l'anunci, res de res. Ni en el seu club ni en la selecció. Ni col·lectivament ni individualment.
Anàlitzant una mica per sobre, i si jo fós un directiu del FC Barcelona afegiria una clausula en els contractes dels jugadors que els prohibis protagontizar cap anunci per les natilles. Es que si ho repassem, són fins a 8 (Hristo, Alfonso, Gerard, Figo, Guardiola, Luis Enrique, Xavi i Ronaldinho) jugadors que han estat gafats i em tingut en plantilla.
Que, repetim?
Última actualització: Diuen les males llengues que Lionel Messi ja ha firmat un contracte per les Natilles. Si es que no aprenem...
Tot sembla indica que hi ha un anunci inicial amb Hristo Stoichkov i Míchel com a protagonistes. No he pogut trobar res que ho certifiqui, però tots sabem com van acabar: el primer, va fracassar a Itàlia i va tornar a Barcelona on no va a tornar a ser el que era i el segon va marxar a Mèxic buscant una segona joventut.
1997: Caminero i Sergi Bruguera. Els anys 90 pintaven molt bé pel Caminero, després de fer un bon mundial a EUA'94 i de guanyar la Lliga i la Copa al 1996, però a partir de llavors el seu rendiment cau en picat, no tornar a la selecció i retorna a un Valladolid per acabar baixant a segona. En Bruguera també va començar bé els 90, guanyant dos cops el Roland Garros (93 i 94) i amb una plata a Atenas'96, però el 1997 també va ser el començament del declivi, perdent la final a París al meteix any i caient sense fi en el ranking ATP.
1998: Alex Crivillé i Alfonso Pérez. El pilot català ha sigut un dels pocs que ha estat apunt de superar la maldició, tot i que va acabar 3er al 98, el 99 va guanyar el campionat de 500cc, però a partir d'aqui, només va guanyar una sola cursa i dos podis en dos anys, per acabar retirant-se del món de les motos després de patir varis atacs d'epilepsia. El davanter madrileny tampoc va córrer millor sort, després d'un inici irregular amb el Madrid, el 1995 fitxa per el Betis on aconsegueix jugar amb regularitat menys, a veure si ho endevineu, la temporada 1998/99. El 2000 fitxa pel FC Barcelona on passa sense pena ni glòria. Fins i tot, s'apunta a l'aventura jugant com a cedit un any a França, per tornar al Betis on es retira definitivament. Això si, l'estadi de Getafe porta el seu nom.
1999: Gerard i Morientes. En Gerard, desprès de una exitosa cessió al Alavés, completa una bona temporada 99/00 al València, per retornar sense éxit al FC Barcelona. Entre festes i lesions, no es fa un lloc en l'equip i 5 temporades més tard fitxa pel Mónaco on tampoc rendeix. Actualment forma part de la plantilla del Recreativo. Morientes s'ha resistit a caure, i tot i un excel·lent any a Mónaco, no es va poder treure l'etiqueta de suplent al Madrid i per Liverpool va passar sense pena ni glòria. Apura els últims gols, en un equip en crisi.
2000: Figo i Guardiola. El portugués cambia d'equip el mateix any, creant un trauma a un club i a una afició que trigaria a superar. Tot i que aconsegueix títols, el 2004 perd la final de l'Eurocopa davant tota una potència com Grècia. Durant l'estiu del 2000, Guardiola pateix una greu lesió que l'aparta dels terrenys de joc durant mesos. Un any després, deixa el FCB per provar fortuna a Itàlia, concretament al modest Brescia, on després d'un bon any, fitxa per la Roma de Capello. A la capital italiana, l'entrenador no compte amb ell i torna al Brescia. Durant el 2001, es acusat de dopatge, motiu pel qual es sancionat amb 4 mesos de suspensió (actualment està absol).
2001: Casillas, Ferrero i Luis Enrique. Casillas és l'excepció que confirma la regla, tot i que l'any de l'anunci va ser el que menys va jugar, sent moltes vegades suplent. Com així va ser en la final de la Champions d'aquell any. Ferrero, tot i guanyar el seu únic Grand Slam a Roland Garrod el 2003 i tenir un prometador futur per endavant, les danone han pogut amb ell. El 2001 tampoc va ser un gran any per Luis Enrique, es va lesionar i es va perdre varies jornades.
2002: Casillas, Xavi i Llacer. El de Terrassa, tot i ser titular indiscutible ha de carregar amb el fet que, segurament, el títol més important que ha guanyat, ho va fer estant lesionat bona part de la temporada i assegurant les males llengues que amb ell a la graderia, l'equip jugava millor. Tot i no ser esportista, Àngel Llacer tampoc es salva. I es que, després de deixar l'academia de OT, tampoc se la vist molt. Inclòs un programa que va fracassar i que feia per la Sexta.
2006: Ronaldinho. L'últim cas, el brasiler no va fer cas de les advertències anteriors i desde que va fer l'anunci, res de res. Ni en el seu club ni en la selecció. Ni col·lectivament ni individualment.
Anàlitzant una mica per sobre, i si jo fós un directiu del FC Barcelona afegiria una clausula en els contractes dels jugadors que els prohibis protagontizar cap anunci per les natilles. Es que si ho repassem, són fins a 8 (Hristo, Alfonso, Gerard, Figo, Guardiola, Luis Enrique, Xavi i Ronaldinho) jugadors que han estat gafats i em tingut en plantilla.
Que, repetim?
Última actualització: Diuen les males llengues que Lionel Messi ja ha firmat un contracte per les Natilles. Si es que no aprenem...
divendres, 28 de desembre del 2007
Un altre FCB - RMCF
Del partit de futbol cuyo resultado no quiero acordarme, res a comentar. Bé, potser si varies coses... Primer de tot, quant acaba un partit i tens la sensació que els arbitres t'han robat en totes les ocasions que han pogut, tens un problema i no el vols reconeixer. No es possible que una persona s'equivoqui en cada jugada en contra els teus interessos. Es que simplement necessites la excusa més fàcil per no reconèixer que l'altre equip va funcionar a la perfecció, que tenen un central, el qual l'afició culé estava esperant una cantada seva per riure del seu nom i de la millonada que va costar, va fer un partidàs anulant a l'Eto'o, que la Bèstia brasilera va anular completament el cervell del Barça (Xavi, who?) i que ha sobre va donar una lliçó de com marcar un gol amb 3 tocs al mig (que n'aprenguin la davantera culé), que actualment el teu equip és un conjunt d'individualitats i la única capaç de tirar-se l'equip a l'esquena estava a la graderia lesionat, que el model actual està esgotat, qualsevol equip sap com parar-l'ho, a quins jugadors presionar i a quins deixar-los lliures, com atacar-l'ho i com defensar-l'ho, etc. En conclusió, el cicle ha acabat, o millor dit, el cercle virtuós ha parat de girar. Significa això que s'ha de tirar la temporada? En absolut, encara es poden guanyar 1, 2 o fins i tot una tripleta històrica. I perque no? Plantilla n'hi ha, entrenadors també i ganes, es soposen que, també. Cal recordar a quants punts estava el vigent campió a aquestes altures l'any passat? Cal recordar a quins posició estavem al desembre la primera temporada de Rijkaard i a quina vam acabar?
Significa això que s'ha de canviar d'entrenador a mitjans de temporada? En absolut. Primer de tot perque no es garantia d'éxit. Quants equips en posicions de descens cambien d'entrenador esperant que els porti a la salvació i al final res? Podriem parlar que en els millors dels casos, un 50% surt bé l'experiment. I quants equips a europa canvien d'entrenador quant van en segona posició? Cap. En segon lloc, potser Rijkaard no ha demostrat prou perque se'l deixi treballar amb tranquil·litat i se'l jutgi a final de temporada? Només ha guanyat una Champions i un parell de Lligues... que és això en un club que té les vitrines plenes de Copes de... Fires? I en tercer lloc, hi ha algú, en aquests moments, minimament interessant al mercat? Descartem automaticament a tots els que tenen contracte amb clubs i només ens queda un nom que no para de sortir en diaris, portades i columnes: Mourinho. No seré jo que es posi a defensar al portugués, simplement perque ja es va autodescartar al seu dia per ocupar la banqueta culé. El seu futbol et pot agradar més o menys, però les seves formes i declaracions carregant contra Cruyff li van tancar definitivament la porta. O es que algú es creu que Laporta o Txiqui posaran a un entrenador que no tingui el vist-i-plau de l'holandés? Doncs que ens queda? Cambiar a un entrenador que ha sigut campió d'Europa per un Antic, Rexach, Serra Ferrer o Juanma Lillo? Perfavor...
Significa això que s'han de vendre a alguns jugadors al mercat d'hivern? Segurament hi haurà moviment de sortida, però no crec que cap estrella surti. Primer de tot perquè això es malvendre el teu millor producte. O es que hi ha algun gran club europeu capaç de gastar-se 20, 40 o 60 milions en un jugador que no pot jugar competicions europeas? Algú podria dir que l'any passat el Milan va fitxar a Ronaldo que no podia jugar la Champions i seria correcte sino fos que estic parlant de jugadors que poden rendir minimament bé i que va ser el Madrid que el va malvendre per menys de 10 milions. I segon, soposem que malvens a Ronaldinho i Deco, molt bé, perqui els substitueixes? Estem com en els entrenadors, els bons estan en contracte i a mitjans de temporada ningú els ven. Solució: anar a Argentina/Brasil i esperar que no et venguin un Geovanni o Maxi Lopez a preu de Pele o Maradona. Perque de fitxatges tipus Davids (bo, bonic i barat a l'hivern) n'hi ha un cada 3 o 4 anys.
Doncs que ens queda? Esperar. Esperar que Rijkaard, com ja va fer el seu primer any, trobi com cambiar-l'hi la cara a l'equip. Esperar que Eto'o i Touré tornin aviat de la Copa d'Africa. Esperar que Messi no es torni a perdre cap partit important fins a final d'any. Esperar que Deco i Marquez tornin a agafar el nivell que van mostrar a començament de temporada. Esperar que Ronaldinho es torni a enxufar a l'equip o que com a minim enxufi 4 o 5 faltes que valguin el seu pes en or. Esperar que Henry comenci a demostrar el preu que va costar. Esperar que Iniesta no es cansi de ser el millor comodi de tota la Lliga. Esperar que la defensa Puyol, Marquez, Milito i Abidal continui sent la titular. Esperar que els joves continuint creixent, a poc a poc i amb bona lletra. En definitiva, esperar que les individualitats ens continuint salvant, tot esperant que la temporada que vé ens portir un equip.
Mentre esperem, aquest vespre/nit es juga un altre derbi entre els dos millor equips del 2007. Un partit que ja té precedents aquesta temporada, tot i que sigui a Europa, on per cert va guanyar el Barça. Vinga va, miniprevia. Incògnites: - Podrà el Madrid para a Lakovic? Absolutament vital pel Barça que Lakovic anoti o com a minim assisteixi als seus companys. I absolutament vital pel Madrid, anular-lo (10-15 punts podria valer).
- Podràn Kasun-Vazquez-Trias amb Papadopoulos-Reyes-Hervelle? Enfrontament clau a l'interior de la zona, on gairebé segur és decidirà el partit. Esperem que Kasun no es borri ràpidament en forma de faltes i que Vazquez i Trias puguin lluitar amb la mateixa intensitat que Reyes i Hervelle.
- Podrà Acker reafirmar-se davant l'afició? El fitxatge estrella de l'estiu al Palau de moment només a demostrat en compte gotes el que es capaç de fer. No m'imagino millor escenari per demostrar el que val.
Actors secundaris:
Barça: Pepe Sánchez (segurament anotarà poquisim, però que no es descartin els seus punts en els moments clau o les seves passades impossibles), Roger Grimau (jugador en gran estat de forma, impresindible en defensa, lluita i caracter), Gianluca Basile (la seva defensa a Bullock pot donar mig partit).
Madrid: Bullock (referència anotadora exterior), Smith (punts, rebots i defensa és el que pot aportar, que no es poc) i Mumbru (va començar molt bé l'any, de més a menys).
Previsió:
Al Palau i davant l'etern rival, només val la victòria i més encara si aquesta significa col·locar-se líder amb la Penya i a la espera del que fagi el iurbentia Bilbao Basket.
Al Palau i davant l'etern rival, només val la victòria i més encara si aquesta significa col·locar-se líder amb la Penya i a la espera del que fagi el iurbentia Bilbao Basket.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)