dissabte, 15 de març del 2008

Velles glòries, avui Thomas Christiansen

Nascut a Copenhague, de pare danés i mare espanyola, comença la seva carrera en les categories inferiors de varis clubs locals, on comença ja a cridar l'atenció de diversos clubs. El 1991, amb 18 anys, fitxa pel F.C. Barcelona. Però degut a la normativa dels estrangers, se li dona fitxa amb el filial que disputava la segona divisió. La seva explosió no arriba fins la temporada següent, encara en la segona divisió, quan Javier Clemente el convoca per jugar l'amistós Espanya-Mèxic. Es diu que se'l va convocar per evitar que en un futur pugues jugar amb la selecció danesa, ja que es considerava que tenia molt potencial. Amb això, un mes més tard es tornat a convocar i marca un gol amb la golejada davant de Lituania. Aquest fet, li fa tenir l'honor de ser l'únic jugador del Barça B que ha estat convocat amb l'absoluta i dels pocs que el van convocar quant jugava a la segona divisió.

Tot això va ajudar a fer córrer el run-run sobre si tenia lloc en el primer equip. Es va pendre la decisió de cedir-lo al mercat d'hivern a algun equip de primera per veure com li anava. I el Sporting de Gijón va ser l'afortunat. Amb els asturians va jugar 10 partits marcant 4 gols. No estava malament per una jove promesa. Però al tornar a Barcelona, continuava sense lloc en el primer equip. Així doncs un altre cop al filial i per Nadal una altre cessió. Aquest cop a Pamplona, jugant 14 partits i marcant només 1 gol. Números insuficients per evitar el descens de categoria. I tornem-hi, però aquest cop amb una cessió des de un bon començament i al Racing de Santander. Però no va aconseguir la titularitat, jugant 15 partits i anotant 1 gol.

Al final de l'estiu, torna cap a Barcelona i veient com havien anat les dos últimes cessions i que el jugador no progressava adequadament, se'l va traspassar en el mercat d'hivern al Real Oviedo. Acaba aixì la seva etapa blaugrana, desprès de 4 anys i sense haver debutat a primera amb el primer equip. A Oviedo s'hi està tres anys, completant una bona primera temporada, però a partir de la segona per la titularitat i es moltes vegades suplent. Tot just començar la seva tercera temporada i en ple més d'Octubre, fitxa pel Villareal que jugava a segona. Completa una bona temporada, sent un dels responsables del seu ascens de categoria. Un altre cop a primera, un altre cop suplent i un altre cop que no pot evitar el descens. Aquesta seria la seva última temporada a la màxima categoria.

En l'estiu del 1999, abandona el Villareal i, amb sorpresa, fitxa per un equip de la segona b, el Terrassa. Però a mitat de temporada, abandona l'equip i fitxa pel Panionios de la primera divisió grega. Acaba la temporada sense pena ni glòria i decideix tornar al seu país d'origen. L'Estiu del 2000, fitxa pel modest Herfølge BK i ajuda a aconseguir el títol de lliga.

Aquest fet, rellança la seva carrera i el gener del 2001 fitxa pel modest VfL Bochum d'alemania. No obstant, en la primera temporada, perd la categoria. Però en la següent, esdevé peça important amb l'ascens al marcar 17 gols. Ja en la primera divisió aconsegueix el seu millor registre golejador amb 21 gols, que li serveixen per compartir el trofeu de màxim golejador juntament amb el brasiler del Bayern Elber. La seva excel·lent actuació li serveix per fitxar en un equip més potent, el Hannover 96 a canvi de 2,5 milions de €. Però torna a tenir mala sort amb les lesions i després d'operar-se per una lesió en el turmell i d'haver-se trencat dos cops la tíbia, anuncia la seva retirada. Així doncs, es s'acomiada de Alemania després d'haver jugat en ella 131 partits amb 51 gols. Sense dubte el país on millor rendiment ha donat.

En l'actualitat, però, encara se'l pot veure golejant en els terrenys de joc. Això si, de dimensions inferiors que un camp de futbol normal i en una lliga de futbol indoor que engloba els equips espanyols que hagin guanyat algun títol de lliga. És el màxim golejador del Barça on comparteix equip amb altres velles glòries com Busquets, Milla, Sergi, Luis Enrique, etc.



Fonts: 1, 2, 3 i 4

dijous, 6 de març del 2008

Crònica d'una eliminació anunciada

20/02/200821/02/200803/03/200805/03/200806/03/2008

dilluns, 3 de març del 2008

Velles glòries

Després d'uns dies de reflexió, continuo aquest bloc amb una secció que feia temps que volia començar. No és altre que, tal i com indica el títol, un recordatori per aquelles velles glòries que han vestit la camiseta blaugrana. Per fer-ho, m’ajudaré d’un col•leccionable que vaig trobar per casa i que donaven amb el diari. És un recopilatori de col•leccions de cromos de tots els anys, des de la fundació del club fins a la temporada del centenari.

Comencem doncs. Qui millor per fer-ho que el gran Goran Vucevic. La gran esperança croata va arribar a l’estiu del 92 i desprès d’haver pagat uns 70 milions al Hadjuk Split. Habitualment es convocat amb el Barça B, que en aquells temps jugava a la segona divisió. Això si el Cruyff li permetia, ja que en alguna ocasió, el va fer baixar de l’autocar quant estava apunt de marxar amb el filial a jugar un partit. Tot i això, en la mateixa temporada arriba a disputar dos partits amb el primer equip. Però no són mèrits suficients per quedar-se i encadena dues cessions, a Mérida i ,al seu club d’origen, a l’Hadjuk Split. No cal dir que sense pena ni glòria, retorna a Barcelona. Però un altre cop, la mala sort el persegueix. El jugador pateix un accident que l’impedeix entrar en l’operació per abaratir el fitxatge d’en Vitor Baia. Un altre cop el somni trencat i a tornar a començar. Amb 25 anys i amb contracte que el lliga a Barcelona fins el 2000, el jugador es recupera al mini estadi esperant que el club l’hi ofereixi una fitxa, ja sigui en el primer equip o en el filial.

A partir d’aquí, es perd la pista, fins a la temporada 97/98 quant fitxa pel FC Köln alemany, on si està dues temporades sense gaire fortuna. Sembla ser que s’acaba retirant a alemanya, fart de tantes lesions. En l’actualitat forma part del cos tècnic de l’Hadjuk Split.

Doncs fins aquí, la primera entrega. Si voleu saber d’alguna vella glòria en especial, m’ho feu saber. Sinó aniré tirant de la col•lecció.



Fonts: 1, 2 i 3