Parlant amb un comentarista d'aquest bloc, va sortir en la conversa la llegenda de les Natilles, aquella que per la qual, qui surtia anunciant per la TV una famosa marca de natilles quedaria automaticament gafat i/o la seva carrera inicia un verteginós declivi. Un llegenda que com totes, té poc de cert i molt de imaginació. O no...
Tot sembla indica que hi ha un anunci inicial amb Hristo Stoichkov i Míchel com a protagonistes. No he pogut trobar res que ho certifiqui, però tots sabem com van acabar: el primer, va fracassar a Itàlia i va tornar a Barcelona on no va a tornar a ser el que era i el segon va marxar a Mèxic buscant una segona joventut.
1997: Caminero i Sergi Bruguera. Els anys 90 pintaven molt bé pel Caminero, després de fer un bon mundial a EUA'94 i de guanyar la Lliga i la Copa al 1996, però a partir de llavors el seu rendiment cau en picat, no tornar a la selecció i retorna a un Valladolid per acabar baixant a segona. En Bruguera també va començar bé els 90, guanyant dos cops el Roland Garros (93 i 94) i amb una plata a Atenas'96, però el 1997 també va ser el començament del declivi, perdent la final a París al meteix any i caient sense fi en el ranking ATP.
1998: Alex Crivillé i Alfonso Pérez. El pilot català ha sigut un dels pocs que ha estat apunt de superar la maldició, tot i que va acabar 3er al 98, el 99 va guanyar el campionat de 500cc, però a partir d'aqui, només va guanyar una sola cursa i dos podis en dos anys, per acabar retirant-se del món de les motos després de patir varis atacs d'epilepsia. El davanter madrileny tampoc va córrer millor sort, després d'un inici irregular amb el Madrid, el 1995 fitxa per el Betis on aconsegueix jugar amb regularitat menys, a veure si ho endevineu, la temporada 1998/99. El 2000 fitxa pel FC Barcelona on passa sense pena ni glòria. Fins i tot, s'apunta a l'aventura jugant com a cedit un any a França, per tornar al Betis on es retira definitivament. Això si, l'estadi de Getafe porta el seu nom.
1999: Gerard i Morientes. En Gerard, desprès de una exitosa cessió al Alavés, completa una bona temporada 99/00 al València, per retornar sense éxit al FC Barcelona. Entre festes i lesions, no es fa un lloc en l'equip i 5 temporades més tard fitxa pel Mónaco on tampoc rendeix. Actualment forma part de la plantilla del Recreativo. Morientes s'ha resistit a caure, i tot i un excel·lent any a Mónaco, no es va poder treure l'etiqueta de suplent al Madrid i per Liverpool va passar sense pena ni glòria. Apura els últims gols, en un equip en crisi.
2000: Figo i Guardiola. El portugués cambia d'equip el mateix any, creant un trauma a un club i a una afició que trigaria a superar. Tot i que aconsegueix títols, el 2004 perd la final de l'Eurocopa davant tota una potència com Grècia. Durant l'estiu del 2000, Guardiola pateix una greu lesió que l'aparta dels terrenys de joc durant mesos. Un any després, deixa el FCB per provar fortuna a Itàlia, concretament al modest Brescia, on després d'un bon any, fitxa per la Roma de Capello. A la capital italiana, l'entrenador no compte amb ell i torna al Brescia. Durant el 2001, es acusat de dopatge, motiu pel qual es sancionat amb 4 mesos de suspensió (actualment està absol).
2001: Casillas, Ferrero i Luis Enrique. Casillas és l'excepció que confirma la regla, tot i que l'any de l'anunci va ser el que menys va jugar, sent moltes vegades suplent. Com així va ser en la final de la Champions d'aquell any. Ferrero, tot i guanyar el seu únic Grand Slam a Roland Garrod el 2003 i tenir un prometador futur per endavant, les danone han pogut amb ell. El 2001 tampoc va ser un gran any per Luis Enrique, es va lesionar i es va perdre varies jornades.
2002: Casillas, Xavi i Llacer. El de Terrassa, tot i ser titular indiscutible ha de carregar amb el fet que, segurament, el títol més important que ha guanyat, ho va fer estant lesionat bona part de la temporada i assegurant les males llengues que amb ell a la graderia, l'equip jugava millor. Tot i no ser esportista, Àngel Llacer tampoc es salva. I es que, després de deixar l'academia de OT, tampoc se la vist molt. Inclòs un programa que va fracassar i que feia per la Sexta.
2006: Ronaldinho. L'últim cas, el brasiler no va fer cas de les advertències anteriors i desde que va fer l'anunci, res de res. Ni en el seu club ni en la selecció. Ni col·lectivament ni individualment.
Anàlitzant una mica per sobre, i si jo fós un directiu del FC Barcelona afegiria una clausula en els contractes dels jugadors que els prohibis protagontizar cap anunci per les natilles. Es que si ho repassem, són fins a 8 (Hristo, Alfonso, Gerard, Figo, Guardiola, Luis Enrique, Xavi i Ronaldinho) jugadors que han estat gafats i em tingut en plantilla.
Que, repetim?
Última actualització: Diuen les males llengues que Lionel Messi ja ha firmat un contracte per les Natilles. Si es que no aprenem...
Tot sembla indica que hi ha un anunci inicial amb Hristo Stoichkov i Míchel com a protagonistes. No he pogut trobar res que ho certifiqui, però tots sabem com van acabar: el primer, va fracassar a Itàlia i va tornar a Barcelona on no va a tornar a ser el que era i el segon va marxar a Mèxic buscant una segona joventut.
1997: Caminero i Sergi Bruguera. Els anys 90 pintaven molt bé pel Caminero, després de fer un bon mundial a EUA'94 i de guanyar la Lliga i la Copa al 1996, però a partir de llavors el seu rendiment cau en picat, no tornar a la selecció i retorna a un Valladolid per acabar baixant a segona. En Bruguera també va començar bé els 90, guanyant dos cops el Roland Garros (93 i 94) i amb una plata a Atenas'96, però el 1997 també va ser el començament del declivi, perdent la final a París al meteix any i caient sense fi en el ranking ATP.
1998: Alex Crivillé i Alfonso Pérez. El pilot català ha sigut un dels pocs que ha estat apunt de superar la maldició, tot i que va acabar 3er al 98, el 99 va guanyar el campionat de 500cc, però a partir d'aqui, només va guanyar una sola cursa i dos podis en dos anys, per acabar retirant-se del món de les motos després de patir varis atacs d'epilepsia. El davanter madrileny tampoc va córrer millor sort, després d'un inici irregular amb el Madrid, el 1995 fitxa per el Betis on aconsegueix jugar amb regularitat menys, a veure si ho endevineu, la temporada 1998/99. El 2000 fitxa pel FC Barcelona on passa sense pena ni glòria. Fins i tot, s'apunta a l'aventura jugant com a cedit un any a França, per tornar al Betis on es retira definitivament. Això si, l'estadi de Getafe porta el seu nom.
1999: Gerard i Morientes. En Gerard, desprès de una exitosa cessió al Alavés, completa una bona temporada 99/00 al València, per retornar sense éxit al FC Barcelona. Entre festes i lesions, no es fa un lloc en l'equip i 5 temporades més tard fitxa pel Mónaco on tampoc rendeix. Actualment forma part de la plantilla del Recreativo. Morientes s'ha resistit a caure, i tot i un excel·lent any a Mónaco, no es va poder treure l'etiqueta de suplent al Madrid i per Liverpool va passar sense pena ni glòria. Apura els últims gols, en un equip en crisi.
2000: Figo i Guardiola. El portugués cambia d'equip el mateix any, creant un trauma a un club i a una afició que trigaria a superar. Tot i que aconsegueix títols, el 2004 perd la final de l'Eurocopa davant tota una potència com Grècia. Durant l'estiu del 2000, Guardiola pateix una greu lesió que l'aparta dels terrenys de joc durant mesos. Un any després, deixa el FCB per provar fortuna a Itàlia, concretament al modest Brescia, on després d'un bon any, fitxa per la Roma de Capello. A la capital italiana, l'entrenador no compte amb ell i torna al Brescia. Durant el 2001, es acusat de dopatge, motiu pel qual es sancionat amb 4 mesos de suspensió (actualment està absol).
2001: Casillas, Ferrero i Luis Enrique. Casillas és l'excepció que confirma la regla, tot i que l'any de l'anunci va ser el que menys va jugar, sent moltes vegades suplent. Com així va ser en la final de la Champions d'aquell any. Ferrero, tot i guanyar el seu únic Grand Slam a Roland Garrod el 2003 i tenir un prometador futur per endavant, les danone han pogut amb ell. El 2001 tampoc va ser un gran any per Luis Enrique, es va lesionar i es va perdre varies jornades.
2002: Casillas, Xavi i Llacer. El de Terrassa, tot i ser titular indiscutible ha de carregar amb el fet que, segurament, el títol més important que ha guanyat, ho va fer estant lesionat bona part de la temporada i assegurant les males llengues que amb ell a la graderia, l'equip jugava millor. Tot i no ser esportista, Àngel Llacer tampoc es salva. I es que, després de deixar l'academia de OT, tampoc se la vist molt. Inclòs un programa que va fracassar i que feia per la Sexta.
2006: Ronaldinho. L'últim cas, el brasiler no va fer cas de les advertències anteriors i desde que va fer l'anunci, res de res. Ni en el seu club ni en la selecció. Ni col·lectivament ni individualment.
Anàlitzant una mica per sobre, i si jo fós un directiu del FC Barcelona afegiria una clausula en els contractes dels jugadors que els prohibis protagontizar cap anunci per les natilles. Es que si ho repassem, són fins a 8 (Hristo, Alfonso, Gerard, Figo, Guardiola, Luis Enrique, Xavi i Ronaldinho) jugadors que han estat gafats i em tingut en plantilla.
Que, repetim?
Última actualització: Diuen les males llengues que Lionel Messi ja ha firmat un contracte per les Natilles. Si es que no aprenem...
