Després d'uns dies de reflexió, continuo aquest bloc amb una secció que feia temps que volia començar. No és altre que, tal i com indica el títol, un recordatori per aquelles velles glòries que han vestit la camiseta blaugrana. Per fer-ho, m’ajudaré d’un col•leccionable que vaig trobar per casa i que donaven amb el diari. És un recopilatori de col•leccions de cromos de tots els anys, des de la fundació del club fins a la temporada del centenari.
Comencem doncs. Qui millor per fer-ho que el gran Goran Vucevic. La gran esperança croata va arribar a l’estiu del 92 i desprès d’haver pagat uns 70 milions al Hadjuk Split. Habitualment es convocat amb el Barça B, que en aquells temps jugava a la segona divisió. Això si el Cruyff li permetia, ja que en alguna ocasió, el va fer baixar de l’autocar quant estava apunt de marxar amb el filial a jugar un partit. Tot i això, en la mateixa temporada arriba a disputar dos partits amb el primer equip. Però no són mèrits suficients per quedar-se i encadena dues cessions, a Mérida i ,al seu club d’origen, a l’Hadjuk Split. No cal dir que sense pena ni glòria, retorna a Barcelona. Però un altre cop, la mala sort el persegueix. El jugador pateix un accident que l’impedeix entrar en l’operació per abaratir el fitxatge d’en Vitor Baia. Un altre cop el somni trencat i a tornar a començar. Amb 25 anys i amb contracte que el lliga a Barcelona fins el 2000, el jugador es recupera al mini estadi esperant que el club l’hi ofereixi una fitxa, ja sigui en el primer equip o en el filial.
A partir d’aquí, es perd la pista, fins a la temporada 97/98 quant fitxa pel FC Köln alemany, on si està dues temporades sense gaire fortuna. Sembla ser que s’acaba retirant a alemanya, fart de tantes lesions. En l’actualitat forma part del cos tècnic de l’Hadjuk Split.
Doncs fins aquí, la primera entrega. Si voleu saber d’alguna vella glòria en especial, m’ho feu saber. Sinó aniré tirant de la col•lecció.
Comencem doncs. Qui millor per fer-ho que el gran Goran Vucevic. La gran esperança croata va arribar a l’estiu del 92 i desprès d’haver pagat uns 70 milions al Hadjuk Split. Habitualment es convocat amb el Barça B, que en aquells temps jugava a la segona divisió. Això si el Cruyff li permetia, ja que en alguna ocasió, el va fer baixar de l’autocar quant estava apunt de marxar amb el filial a jugar un partit. Tot i això, en la mateixa temporada arriba a disputar dos partits amb el primer equip. Però no són mèrits suficients per quedar-se i encadena dues cessions, a Mérida i ,al seu club d’origen, a l’Hadjuk Split. No cal dir que sense pena ni glòria, retorna a Barcelona. Però un altre cop, la mala sort el persegueix. El jugador pateix un accident que l’impedeix entrar en l’operació per abaratir el fitxatge d’en Vitor Baia. Un altre cop el somni trencat i a tornar a començar. Amb 25 anys i amb contracte que el lliga a Barcelona fins el 2000, el jugador es recupera al mini estadi esperant que el club l’hi ofereixi una fitxa, ja sigui en el primer equip o en el filial.
A partir d’aquí, es perd la pista, fins a la temporada 97/98 quant fitxa pel FC Köln alemany, on si està dues temporades sense gaire fortuna. Sembla ser que s’acaba retirant a alemanya, fart de tantes lesions. En l’actualitat forma part del cos tècnic de l’Hadjuk Split.
Doncs fins aquí, la primera entrega. Si voleu saber d’alguna vella glòria en especial, m’ho feu saber. Sinó aniré tirant de la col•lecció.
Fonts: 1, 2 i 3
2 comentaris:
Sí, sí, sí! M'encanta aquesta col·lecció!! No paris per favor, més!!!
A mi m'agradaria que un dia parlessis en profunditat de Christensen.
Per mi pots continuar no tinc cap mena de ídol que vulgui recordar.
Per cert, qui és aquest Maqueda que surt a la pàgina de l'àlbum? diga'm ignorant!
Publica un comentari a l'entrada