Un altre FCB - RMCF

Del partit de futbol cuyo resultado no quiero acordarme, res a comentar. Bé, potser si varies coses... Primer de tot, quant acaba un partit i tens la sensació que els arbitres t'han robat en totes les ocasions que han pogut, tens un problema i no el vols reconeixer. No es possible que una persona s'equivoqui en cada jugada en contra els teus interessos. Es que simplement necessites la excusa més fàcil per no reconèixer que l'altre equip va funcionar a la perfecció, que tenen un central, el qual l'afició culé estava esperant una cantada seva per riure del seu nom i de la millonada que va costar, va fer un partidàs anulant a l'Eto'o, que la Bèstia brasilera va anular completament el cervell del Barça (Xavi, who?) i que ha sobre va donar una lliçó de com marcar un gol amb 3 tocs al mig (que n'aprenguin la davantera culé), que actualment el teu equip és un conjunt d'individualitats i la única capaç de tirar-se l'equip a l'esquena estava a la graderia lesionat, que el model actual està esgotat, qualsevol equip sap com parar-l'ho, a quins jugadors presionar i a quins deixar-los lliures, com atacar-l'ho i com defensar-l'ho, etc. En conclusió, el cicle ha acabat, o millor dit, el cercle virtuós ha parat de girar.

Significa això que s'ha de tirar la temporada? En absolut, encara es poden guanyar 1, 2 o fins i tot una tripleta històrica. I perque no? Plantilla n'hi ha, entrenadors també i ganes, es soposen que, també. Cal recordar a quants punts estava el vigent campió a aquestes altures l'any passat? Cal recordar a quins posició estavem al desembre la primera temporada de Rijkaard i a quina vam acabar?

Significa això que s'ha de canviar d'entrenador a mitjans de temporada? En absolut. Primer de tot perque no es garantia d'éxit. Quants equips en posicions de descens cambien d'entrenador esperant que els porti a la salvació i al final res? Podriem parlar que en els millors dels casos, un 50% surt bé l'experiment. I quants equips a europa canvien d'entrenador quant van en segona posició? Cap. En segon lloc, potser Rijkaard no ha demostrat prou perque se'l deixi treballar amb tranquil·litat i se'l jutgi a final de temporada? Només ha guanyat una Champions i un parell de Lligues... que és això en un club que té les vitrines plenes de Copes de... Fires? I en tercer lloc, hi ha algú, en aquests moments, minimament interessant al mercat? Descartem automaticament a tots els que tenen contracte amb clubs i només ens queda un nom que no para de sortir en diaris, portades i columnes: Mourinho. No seré jo que es posi a defensar al portugués, simplement perque ja es va autodescartar al seu dia per ocupar la banqueta culé. El seu futbol et pot agradar més o menys, però les seves formes i declaracions carregant contra Cruyff li van tancar definitivament la porta. O es que algú es creu que Laporta o Txiqui posaran a un entrenador que no tingui el vist-i-plau de l'holandés? Doncs que ens queda? Cambiar a un entrenador que ha sigut campió d'Europa per un Antic, Rexach, Serra Ferrer o Juanma Lillo? Perfavor...

Significa això que s'han de vendre a alguns jugadors al mercat d'hivern? Segurament hi haurà moviment de sortida, però no crec que cap estrella surti. Primer de tot perquè això es malvendre el teu millor producte. O es que hi ha algun gran club europeu capaç de gastar-se 20, 40 o 60 milions en un jugador que no pot jugar competicions europeas? Algú podria dir que l'any passat el Milan va fitxar a Ronaldo que no podia jugar la Champions i seria correcte sino fos que estic parlant de jugadors que poden rendir minimament bé i que va ser el Madrid que el va malvendre per menys de 10 milions. I segon, soposem que malvens a Ronaldinho i Deco, molt bé, perqui els substitueixes? Estem com en els entrenadors, els bons estan en contracte i a mitjans de temporada ningú els ven. Solució: anar a Argentina/Brasil i esperar que no et venguin un Geovanni o Maxi Lopez a preu de Pele o Maradona. Perque de fitxatges tipus Davids (bo, bonic i barat a l'hivern) n'hi ha un cada 3 o 4 anys.

Doncs que ens queda? Esperar. Esperar que Rijkaard, com ja va fer el seu primer any, trobi com cambiar-l'hi la cara a l'equip. Esperar que Eto'o i Touré tornin aviat de la Copa d'Africa. Esperar que Messi no es torni a perdre cap partit important fins a final d'any. Esperar que Deco i Marquez tornin a agafar el nivell que van mostrar a començament de temporada. Esperar que Ronaldinho es torni a enxufar a l'equip o que com a minim enxufi 4 o 5 faltes que valguin el seu pes en or. Esperar que Henry comenci a demostrar el preu que va costar. Esperar que Iniesta no es cansi de ser el millor comodi de tota la Lliga. Esperar que la defensa Puyol, Marquez, Milito i Abidal continui sent la titular. Esperar que els joves continuint creixent, a poc a poc i amb bona lletra. En definitiva, esperar que les individualitats ens continuint salvant, tot esperant que la temporada que vé ens portir un equip.

Mentre esperem, aquest vespre/nit es juga un altre derbi entre els dos millor equips del 2007. Un partit que ja té precedents aquesta temporada, tot i que sigui a Europa, on per cert va guanyar el Barça. Vinga va, miniprevia. Incògnites:

- Podrà el Madrid para a Lakovic? Absolutament vital pel Barça que Lakovic anoti o com a minim assisteixi als seus companys. I absolutament vital pel Madrid, anular-lo (10-15 punts podria valer).

- Podràn Kasun-Vazquez-Trias amb Papadopoulos-Reyes-Hervelle? Enfrontament clau a l'interior de la zona, on gairebé segur és decidirà el partit. Esperem que Kasun no es borri ràpidament en forma de faltes i que Vazquez i Trias puguin lluitar amb la mateixa intensitat que Reyes i Hervelle.

- Podrà Acker reafirmar-se davant l'afició? El fitxatge estrella de l'estiu al Palau de moment només a demostrat en compte gotes el que es capaç de fer. No m'imagino millor escenari per demostrar el que val.

Actors secundaris:
Barça: Pepe Sánchez (segurament anotarà poquisim, però que no es descartin els seus punts en els moments clau o les seves passades impossibles), Roger Grimau (jugador en gran estat de forma, impresindible en defensa, lluita i caracter), Gianluca Basile (la seva defensa a Bullock pot donar mig partit).
Madrid: Bullock (referència anotadora exterior), Smith (punts, rebots i defensa és el que pot aportar, que no es poc) i Mumbru (va començar molt bé l'any, de més a menys).

Previsió:
Al Palau i davant l'etern rival, només val la victòria i més encara si aquesta significa col·locar-se líder amb la Penya i a la espera del que fagi el iurbentia Bilbao Basket.

Previa FCB - RMCF

Dos dies per el Barça - Madrid i el millor partit per acabar l'any. Una derrota culé posaria a 7 punts el líder i es tindrien molts dies per criticar l'equip, l'entrenador i fins i tot el president, que es podria posar nerviós i allargar la mà en temes de altes i baixes. En canvi, una victòria retallaria distàncies i reforçaria a l'equip i cos tècnic.

Alineacions
Sense voler fer el paper de futuròleg, això millor ho deixem en mans de professionals, l'onze que posaria sobre el camp seria:

Valdes, Puyol, Marquez, Milito, Abidal, Toure, Xavi, Deco, Iniesta, Eto'o i Ronaldinho.

Molt s'ha parlat aquesta setmana (y lo que te rondaré morena) de la suplència del portugués i del brasiler. I pels dos tinc dos raons completament diferents: una tècnica i l'altre anímica. Ara mateix un centre del camp sense Deco ofereix dos possibilitats: Toure, Xavi i Iniesta o Toure, Xavi i Guddjohnsen. La primera la descartaria perque no es pot deixar sol a Toure al migcamp, primer perque no saps com respondrà, ja que tot i que ha superat totes les anteriors proves amb nota, un derbi sempre es diferent i el pot enterrar o no. I segon, ho redueixés tot a un Diarra Vs Toure, on a més el Madrid té l'ajuda de Baptista i Sneijder, molt millor fisicament que Xavi i Iniesta. I aquests partits es solen guanyar al migcamp.
I la segona, la titularitat de l'islandès no m'acaba de convencer, tot i que Guddjohnsen ha fet partits realment bons, el de diumenge es un partit per Deco. Un líder dins el camp, que t'aporta un plus d'agressivitat, allò del pit i collons i que és un d'aquells jugadors que, normalment, es creixen en aquests partits. Una opció podria ser un Toure, Guddjohnsen i Deco, però no crec que Rijkaard la contempli.
Pel que fa a la titularitat de Ronaldinho, és un d'aquells partits que un jugador amb un mínim d'interès es motiva sol, un partit d'aquells en que les ganes han de sortir soles i la última prova que ha de superar si no vol sortir aquest estiu per la porta de darrera i per quatre duros. Primer, si el jugador i/o entorn volen marxar aquest estiu, que millor que un Barça-Madrid per publicitar-se a Inglaterra i Itàlia? Segon, si el club (cos tècnic o directiva) està dubtant sobre si vendre o no, que millor que un Barça-Madrid per sortir de dubtes?

Previsió

Un empat. No és el que millor ens aniria, però tampoc és un mal resultat. Preferiblament, millor un empat amb remuntada, perquè deixa millor sabor de boca i millors sensacions per el futur. Tot i que a una victòria no se li ha de fer cap lleig.

Rijkaard i la mà esquerra.

Frank Rijkaard fa tornar Ronaldinho a l'entrenament
El brasiler marxava abans d'hora

L'entrenador del FC Barcelona, Frank Rijkaard, ja no en perdona una a Ronaldinho. El tècnic ha vist com el brasiler estava a punt d'abandonar l'entrenament al camp de La Masia, juntament amb Messi i altres jugadors que van ser titulars al partit contra el Deportivo, i l'ha cridat perquè tornès. Rijkaard li ha dit que encara no podia anar al vestidor ja que abans d'anar a la dutxa havia de participar en uns exercicis físics. Ronaldinho, de mala gana, ha fet el que li ha dit l'entrenador, però caminant i sense posar-hi cap interès. Rijkaard ha corregut d'una punta a l'altra del camp per avisar el brasiler i dir-li que hi posés més ganes i intensitat. Però el jugador no s'hi ha esforçat gaire.

Noticia extreta d'Infoesports.

Rijkaard el va condemnar durant tres partits a la banqueta. Uns per cansament, altres per baix rendiment, però sigui com sigui, el jugador, que fa correr més tinta, va estar al seu costat. Però publicament, cap paraula per sobre de l'altre. Tot eren bones maneres, educació i prudència.

Elogis cap a un jugador que definitivament està tocat. Un partidet d'entrenament la setmana passada va fer creure a tothom que el millor Ronnie estava tornant. Que el jugador havia captat el missatge de l'entrenador i que s'havia entrenat com mai. Més d'un ja el veia com a titular, i Frank els va correspondre (jugador i premsa) davant el pitjor Deportivo dels últims anys, inclós podriem dir decades.

Ahir tampoc es van sentir paraules fora de to. Elogis per la victòria i per l'entrega del jugador. Res més lluny de la realitat. Alguna cosa ha canviat, quant fa unes setmanes l'entrenador l'hi enviava missatges a traves de fets (suplencia) i en la privacitat del vestidor. Ara ja s'atreveix a fer-ho en public, potser tip de que res canviï. La pilota torna a estar a la teulada del jugador. I ara ja s'ha encarregat de que tothom ho sàpiga.

Més d'un demanarà (si es que no ho ha fet ja) aquest desembre la venda de l'ex-estrella brasilera. I tant Frank com Txiki hauràn de tornar a fer gala d'una de les seves millors virtuts: la tranquilitat. Tranquilitat perquè, al igual que una cobertaria de plata enegrida pel pas del temps no la intentaries vendre a un Tot a cent, sinò que la intentaries netejar de les mil i una formes possibles. I sinò es possible, es ven a un antiquari a un preu raonable. I més encara sinò es necessiten els diners i tens altres cobertaries.

Memòria històrica

La història es repeteix i en el món del futbol, cada vegada, amb més frecuència. Si agafem els jugadors més importants en la història del F.C. Barcelona, ens sortiria una llista bastant generosa de 15-20 noms, dels cuals més de 10 pertanyen a ídols que un dia van haver de marxar per la porta del darrera.I la llegenda comença ben aviat, en els inicis del club, quant jugadors com Ricardo Zamora o Josep Samitier han de marxar en els anys 20 i 30 per enfrontats amb la directiva. I la història es torna a repetir. Aquest cop, i com si d'un virus es tractés, es capaç de evolucionar. Capaç d'enfrontar a l'afició al voltant de dos figures més importants del moment. Estic parlant de finals dels 50, on Kubala i Luis Suaréz divideixen a l'aficionat en dos grans grups: uns al voltant del vetarà hungarés que reclamaven la seva titularitat i d'altres amb el jove gallec que reclamaven la renovació de la plantilla. Al final, i tot i guanyar una pilota d'or, degut a les penuries econòmiques, es decideix a vendre a Luis Suárez al Inter de Milà, on aconsegueix el reconeixament i els títols que no va aconseguir a Barcelona.

Però no tots se n'anaven per diners, alguns van marxar per fer lloc a les noves generacions, com l'hi va passar a Hugo sotil o Allan Simonssen que van haver de fer les maletes per fer lloc a Johan Neeskens o a Diego Armando Maradona, respectivament. Sangrant va ser el cas de Steve Archibald, fitxat per substituir a Maradona i tot i ajudar a aconseguir el títol de lliga amb 15 gols, la temporada de l'arribada de Venables se'l va apartar de l'equip, ja que amb els fitxatges de Lineker i Hughes no hi tenia lloc. L'escocés però, amb una llicó de professionalitat, va demanar continuar jugant en el filial, en aquells temps el Barcelona Atlètic i a mitjans de temporada la seva entrega va ser reconeguda al sustituir a Hughes per baix rendiment.

I la majoria marxa després d'enfrontar-se amb l'entrenador i/o amb la directiva. De jugadors enfrontats amb l'entrenador, trobem des de Hansi Krankl passant per Lineker, Laudrup, Zubizarreta, Romario i fins a Hristo Stoichkov amb dos entrenadors diferents (Cruyff i Van Gaal). Dins aquesta categoria, la majoria es baralla amb la directiva de torn, sobretot per problemes contracturals, ja siguin de la importància de Neeskeens, Shuster, Ronaldo o Rivaldo.

Casos apart són els de Figo, Maradona o Cruyff entrenador. El primer, per la forma. Mig enganyat pels representants, utilitzat com a arma electoral i pel desinterès mostrat per una directiva encapçalada per Joan Gaspart. El cas de Maradona es pot definir com un resum de tots els anteriors. Primer en un desencant del jugador cap al club pel poc recolzament en una sanció de la federació espanyola, segon per l'empipament del president Nuñez per les cada vegada més frequents sortides nocturnes del jugador i tercer per motius econòmics, tal i com recoenix en una autobiografia. I per acabar, la figura de Johan Cruyff entrenador. Sense dubte la persona (o una de les quals) va rellançar la imatge del club, en l'àmbit estatal i internacional. Però com no podia ser d'una altra manera, la seva sortida va venir precedida de la lluita més despiadada de dos bàndols pel poder del club: els Nuñistes i els Cruyffistes.

Aquest sembla que sigui el guió que li espera a un home tan important en la historia recent com Ronaldinho. Com a mínim, la maquinària mediàtica, tan important en aquests casos, ja fa setmanes que es va posar a treballar. Com també un dia li passarà a Messi o a Bojan. És la llei no escrita d'aquest club, on si que hi caldria una llei de memòria històrica.

Apunts del cap de setmana

Què es pot dir que avui no s'hagi dit ja. Simplement, va ser el millor de l'equip en l'estona que va jugar. Però em vull quedar amb la imatge de la celebració del seu gol, on es fon en una abraçada amb Henry. Crec, i sense exagerar, que és el moment més feliç d'Henry des de que va arribar. La generositat de l'assistència detalla molt bé la relació que crec que tenen ells dos. Simplement, mestre i deixeble. Es difícil de veure en el temps que corren, com un davanter que està negat de cara el gol i que ho viu amb neguit, que regali un gol. Tot el contrari li passa a Messi, un jugador que només trepitjar l'àrea només veu els tres pals. I el que moltes vegades és una virtut, en algunes ocasions es converteix en una creu. I es que si aixeques més el cap, ja sigui per associar-se o per assistir, més d'un company l'hi ho agrairia, sobretot Henry.

Destacar també el partit que s'ha marcat avui una altre jove que està vivint la temporada de la consolidació entre les estrelles. 25 punts (amb 5/6 en T2 i 12/12 en TL) i amb 4 assistències. I és que la Penya sap fer bé la feina. En la temporada, en que amb molta seguretat, serà la del comiat de la seva estrella (Rudy), està sent la del assentament definitiu de la que serà la nova pedra angular del club. I a més, al igual que Rudy, de la cantera i a cost zero. Ja en podrien apendre a la capital...

I parlant d'ex-estrelles de la capital, bon cap de setmana també per Navarro. On en l'últim partit contra Washington, va fer 28 punts i va donar 4 assistències en la victòria de Memphis. Un equip, o millor dit una franquícia, que no acaba d'anar del tot bé però on està demostrant que amb minuts i confiança pot ser un home important. I es que en els partits on ha jugat de titular (i per tant amb més minuts) ha fet uns números força bons (19.3 ppp, 3 rpp i 4 app).

Fonts: Eurosport, ACB i ESPN

Barça i Madrid es veuen les cares a Europa.

Avui torna la Eurolliga al Palau i que millor que un Barça-Madrid (20:45, La2) per iniciar aquest nou bloc. Pocs partits són comparables a un derbi i encara menys si és a nivell europeu. Els d'Ivanovic arriben amb una trajectoria força més irregular, amb 2 victòries i 2 derrotes, i en canvi els seus rivals arriben invictes i amb el dolç record de la seva última visita al Palau, en que van guanyar la lliga.

Amb la marxa de Navarro a la NBA, sembla que Lakovic hagi agafat el relleu com a màxima arma ofensiva de l'equip. Acompanyat per Kasun, on a Europa i amb minuts, ensenya aquell pivot dominant que ens van vendre en el seu moment. Per contra, destacar el poc protagonisme que està tenint Acker, el fitxatge que venia a Navarro com a estrella ofensiva, i que ja sigui perque va venir lesionat i li falta rodatge o perque no té la confiança del tècnic, de moment no està demostrant gran cosa.

Per la seva part, el Madrid és un equip fet, compacte i amb les idees molt clares. Com a referència exterior tenen a Bullock, Smith i Mumbru, tots amb llicència per tirar i a més a més, tant Smith com Mumbru ajuden en el rebot. I per dins, disposen de la variant de l'aler-pivot obert a la línia de 3 (Hervelle), del pivot lluitador (Reyes) i del pivot netament ofensiu (Papadopoulos). Això si, tant Hervelle com Reyes et garanteixen el rebot ofensiu i les segones oportunitats, factor que pot ser molt important en el partit d'avui.

En definitiva, un partit molt interessant el d'avui, en que el Barça si juga bastant més que el Madrid. No lo suficient perquè sigui un partit a vida o mort, però si que una nova derrota significa allunyar-se massa dels dos primers (Panathinaikos i Reial Madrid) i que, a més a més, van invictes.

Fonts: Eurolliga, ACB